L’ANC i la Intersindical-CSC celebren una assemblea a la conselleria de Jordi Jané per rebatre les amenaces contra els funcionaris
El portaveu de l’Assemblea assegura que Pi-Sunyer li va garantir que el Govern té un pla per pagar els sous dels empleats públics entre quatre i sis mesos
Els oradors demanen valentia als treballadors de l’administració, però garanteixen que la llei de transitorietat jurídica els empararà i no els podran jutjar
Article de Roger Tugas publicat a Nació Digital el 26/03/2017
“S’intentarà posar por fins al setembre, hi ha sindicats que estan en
contra del referèndum i hi contribuiran”. Així començava dijous David
Hereu (Intersindical-CSC) l’assemblea al departament d’Interior, amb
funcionaris de la conselleria, per desactivar les eventuals amenaces que
arribin cap als treballadors públics de cara a la decisiva votació
sobre el futur polític del país.
No era la primera assemblea que el sindicat organitza, junt a l’ANC, a la Generalitat. Des de mitjans de gener,
aquestes dues organitzacions han recorregut els departaments de
Presidència, Vicepresidència, Salut o Ensenyament i la secretaria
d’Universitats i Recerca, en el marc de la campanya “Jo m’hi apunto”, però la conselleria d’Interior tenia un interès especial. La CUP ha posat pressió sobre els Mossos d’Esquadra i fins i tot ha demanat la dimissió de Jordi Jané, per garantir que la policia catalana estarà al costat de la legalitat catalana, mentre que també sectors de Junts pel Sí han qüestionat internament el director dels Mossos, Albert Batlle.
El departament vota independentista
Malgrat tot, a l’assemblea no hi ha cap persona vestit de policia,
sinó que hi assisteixen una trentena de funcionaris d’àrees
d’administració o de trànsit. Els Mossos es troben a les comissaries, no
al departament. De fet, segons explica Hereu, el sindicat
independentista Intersindical-CSC va ser primera força en les eleccions
sindicals entre els funcionaris d’aquest departament i segona força
entre el personal laboral. No està de més, però, combatre temors en tots els àmbits.
Per això, Hereu posa a disposició dels empleats públics els serveis
jurídics del sindicat i de l’ANC i passa la paraula al coordinador de la
sectorial d’administració pública de l’ANC, Josep Antolí, perquè
expliqui un informe elaborat fa un any
precisament per rebatre les possibles actuacions que l’Estat podria
emprendre contra els funcionaris que col·laboressin en el procés. És
“divertit”, assegura Antolí, que explica que el text va ser escrit per
interventors de l’ANC, però que després va ser verificat per juristes
(alguns dels quals no independentistes) i, malgrat que alguns van dir
que ho farien, ningú l’ha rebatut fins avui.
Ni es deixarà de cobrar ni es perdrà la feina
Els arguments legals abundaran, però Antolí també fa ús de
confidències per generar complicitats. Així, per exemple, nega que els
empleats públics deixaran de cobrar un temps de transició i confessa
que, fa uns dos anys, els actuals director de l’Institut d’Estudis de
l’Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, i secretari per al
Desenvolupament de l’Autogovern, Víctor Cullell, li van assegurar que ja
tenien controlades les vies per pagar els seus sous durant un període
d’entre quatre i sis mesos.
De la mateixa, va explicar que els 30.000 treballadors de
l’administració estatal a Catalunya poden respirar tranquils, si volen
mantenir la feina, ja que CDC, ERC, CUP i Intersindical-CSC s’han
compromès per escrit a facilitar-los la incorporació a l’administració
catalana, si ho volen. I una altra confidència encara. Aquest cop, però,
sense noms. I és que, segons assegura Antolí, fa un temps un agent de
la guàrdia civil va apartar a l’aeroport una diputada independentista
que havia reconegut i, tot i que ella creia que li voldria generar
alguna incomoditat, el que realment va fer va ser preguntar-li
discretament si, en cas de proclamar-se la independència, el farien fora
o podria seguir treballant a Catalunya.
“No calia” la nota dels lletrats a Forcadell
En aquest moment, però, passa als arguments jurídics. Tot i que també
demana una mica de valentia: “Els treballadors públics som una mica covardets, no volem perdre la feina i el sou, després de fer unes oposicions”. Ho diu a to d’una reflexió sobre l’avís dels lletrats a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell,
conforme els pressupostos podien contravenir la Constitució. Segons el
dirigent de l’ANC, “no calia aquella nota”, se la podrien haver
estalviat, per bé que reconeix que l’aprovació dels comptes “ha estat
una desobediència en tota regla”.
En tot cas, destaca que “ja no es parla de l’estat d’excepció, és una
absurditat”, mentre que “les inhabilitacions són per als polítics”, no
per als funcionaris. Igualment, nega que es pugui acusar els empleats
públics de prevaricació, ja que només se li pot atribuir a qui “firma
una resolució administrativa arbitrària sabent que és injusta, no
adequada a dret”. Però és que només un 5% dels funcionaris estan
habilitats per firmar resolucions i, a més, un cop hi hagi la llei de
transitorietat jurídica, aquestes no serien arbitràries si s’atenen a
aquesta norma del Parlament, defensa Antolí.
No es pot avisar tots els funcionaris per escrit
Igualment, rebutja que es pugui denunciar funcionaris per un delicte
de desobediència, perquè aquesta es donaria si es desacatés un “mandat
exprés per fer o no fer una conducta”, però la notificació hauria de ser
per escrit, amb els nom, cognoms i DNI, tal com els reben últimament
els membres de la mesa del Parlament o del Govern. I seria complicat que
se’n poguessin emetre per a tots els empleats públics de
l’administració catalana. Així mateix, per als delictes de rebel·lió o
sedició hi hauria de tenir lloc una actuació violenta, mentre que el de
traïció només s’aplica en temps de guerra. Ara bé, Antolí torna a
demanar valentia i assumir el risc: “Si igualment guanya el no i
m’inhabiliten durant un any, ho assumiria per haver pogut fer el
referèndum”.
Finalment, el torn de preguntes és variat i actiu, malgrat que se sap
i s’ha permès per assentiment que hi hagi un periodista prenent notes a
la sala. Algunes són més genèriques del procés i d’altres més concretes
de com afecta als funcionaris. Entre les segones, hi ha qui pregunta si
la violència requerida per ser acusat de rebel·lió o sedició pot ser
verbal o ha de ser física (ha de ser física, respon Antolí, però
igualment demana civisme i no tornar-se mal educats de cop), hi ha qui
es qüestiona com protegirà tots els funcionaris la llei de
transitorietat jurídica o, encara un altre, si s’habilitarà una sala per
resoldre els seus dubtes i donar eines per actuar camí al referèndum.
Tot està per veure.
Massa informació sobra, són pistes per a l’Estat
Entre les preguntes sobre el procés, a un li sobra tanta informació
perquè tem que s’estigui donant pistes a l’Estat per taponar el full de
ruta sobiranista, un altre demana pel calendari i si es pot avançar la
votació, un qüestiona que el referèndum unilateral sigui legal o si cal
més temps per intentar el pacte, i encara un, més crític amb la gestió
del procés, emet una bateria de preguntes: què passarà amb qui no vulgui
formar part d’una República catalana?, per què no s’usen arguments per
convèncer més simples, relatius a que cal separar-se d’un país governat
pel PP?, per què no són els polítics catalans més nets i així s’augmenta
el suport a la independència, per contrast?, per què no es fa campanya
allà on hi ha més indecisos?
Respecte això últim, Antolí lamenta que les televisions espanyoles no
deixen que hi apareguin arguments sobiranistes, però encara hi veu un
element positiu, ja que “molts dels que veuen Antena 3 o Telecinco no
aniran a votar” i això facilitarà la victòria del sí, afirma. “Amb una
participació superior al 76%, ho tenim complicat per guanyar”, admet,
però pronostica que votaran una mica més del 60% del cens -ja que
s’abstindran molts favorables al no- i el sí s’imposarà amb claredat.
Contra les pors, informació
Sembla que els dubtes s’han resolt, però encara hi ha ganes de
conversar i debatre. El procés aixeca passions. Però també temors. “Quan
tenim informació, totes les pors s’esvaeixen”, havia afirmat a l’inici
el coordinador de la sectorial d’administració pública de l’ANC. I
sembla que tothom surt força convençut de l’auditori del departament
d’Interior. Arribarà aquesta informació als companys uniformats de la
conselleria? És una de les incògnites que pot fer que el referèndum
sigui un èxit o descarrili.
