dilluns, 27 de març del 2017

Pedagogia i confidències per vèncer la por al referèndum al Departament d'Interior


  • L’ANC i la Intersindical-CSC celebren una assemblea a la conselleria de Jordi Jané per rebatre les amenaces contra els funcionaris

  • El portaveu de l’Assemblea assegura que Pi-Sunyer li va garantir que el Govern té un pla per pagar els sous dels empleats públics entre quatre i sis mesos

  • Els oradors demanen valentia als treballadors de l’administració, però garanteixen que la llei de transitorietat jurídica els empararà i no els podran jutjar



Article de Roger Tugas publicat a Nació Digital el   26/03/2017

“S’intentarà posar por fins al setembre, hi ha sindicats que estan en contra del referèndum i hi contribuiran”. Així començava dijous David Hereu (Intersindical-CSC) l’assemblea al departament d’Interior, amb funcionaris de la conselleria, per desactivar les eventuals amenaces que arribin cap als treballadors públics de cara a la decisiva votació sobre el futur polític del país.

No era la primera assemblea que el sindicat organitza, junt a l’ANC, a la Generalitat. Des de mitjans de gener, aquestes dues organitzacions han recorregut els departaments de Presidència, Vicepresidència, Salut o Ensenyament i la secretaria d’Universitats i Recerca, en el marc de la campanya “Jo m’hi apunto”, però la conselleria d’Interior tenia un interès especial. La CUP ha posat pressió sobre els Mossos d’Esquadra i fins i tot ha demanat la dimissió de Jordi Jané, per garantir que la policia catalana estarà al costat de la legalitat catalana, mentre que també sectors de Junts pel Sí han qüestionat internament el director dels Mossos, Albert Batlle.


El departament vota independentista

Malgrat tot, a l’assemblea no hi ha cap persona vestit de policia, sinó que hi assisteixen una trentena de funcionaris d’àrees d’administració o de trànsit. Els Mossos es troben a les comissaries, no al departament. De fet, segons explica Hereu, el sindicat independentista Intersindical-CSC va ser primera força en les eleccions sindicals entre els funcionaris d’aquest departament i segona força entre el personal laboral. No està de més, però, combatre temors en tots els àmbits.

Per això, Hereu posa a disposició dels empleats públics els serveis jurídics del sindicat i de l’ANC i passa la paraula al coordinador de la sectorial d’administració pública de l’ANC, Josep Antolí, perquè expliqui un informe elaborat fa un any precisament per rebatre les possibles actuacions que l’Estat podria emprendre contra els funcionaris que col·laboressin en el procés. És “divertit”, assegura Antolí, que explica que el text va ser escrit per interventors de l’ANC, però que després va ser verificat per juristes (alguns dels quals no independentistes) i, malgrat que alguns van dir que ho farien, ningú l’ha rebatut fins avui.

Ni es deixarà de cobrar ni es perdrà la feina

Els arguments legals abundaran, però Antolí també fa ús de confidències per generar complicitats. Així, per exemple, nega que els empleats públics deixaran de cobrar un temps de transició i confessa que, fa uns dos anys, els actuals director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, i secretari per al Desenvolupament de l’Autogovern, Víctor Cullell, li van assegurar que ja tenien controlades les vies per pagar els seus sous durant un període d’entre quatre i sis mesos.

De la mateixa, va explicar que els 30.000 treballadors de l’administració estatal a Catalunya poden respirar tranquils, si volen mantenir la feina, ja que CDC, ERC, CUP i Intersindical-CSC s’han compromès per escrit a facilitar-los la incorporació a l’administració catalana, si ho volen. I una altra confidència encara. Aquest cop, però, sense noms. I és que, segons assegura Antolí, fa un temps un agent de la guàrdia civil va apartar a l’aeroport una diputada independentista que havia reconegut i, tot i que ella creia que li voldria generar alguna incomoditat, el que realment va fer va ser preguntar-li discretament si, en cas de proclamar-se la independència, el farien fora o podria seguir treballant a Catalunya.

“No calia” la nota dels lletrats a Forcadell

En aquest moment, però, passa als arguments jurídics. Tot i que també demana una mica de valentia: “Els treballadors públics som una mica covardets, no volem perdre la feina i el sou, després de fer unes oposicions”. Ho diu a to d’una reflexió sobre l’avís dels lletrats a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, conforme els pressupostos podien contravenir la Constitució. Segons el dirigent de l’ANC, “no calia aquella nota”, se la podrien haver estalviat, per bé que reconeix que l’aprovació dels comptes “ha estat una desobediència en tota regla”.

En tot cas, destaca que “ja no es parla de l’estat d’excepció, és una absurditat”, mentre que “les inhabilitacions són per als polítics”, no per als funcionaris. Igualment, nega que es pugui acusar els empleats públics de prevaricació, ja que només se li pot atribuir a qui “firma una resolució administrativa arbitrària sabent que és injusta, no adequada a dret”. Però és que només un 5% dels funcionaris estan habilitats per firmar resolucions i, a més, un cop hi hagi la llei de transitorietat jurídica, aquestes no serien arbitràries si s’atenen a aquesta norma del Parlament, defensa Antolí.

No es pot avisar tots els funcionaris per escrit

Igualment, rebutja que es pugui denunciar funcionaris per un delicte de desobediència, perquè aquesta es donaria si es desacatés un “mandat exprés per fer o no fer una conducta”, però la notificació hauria de ser per escrit, amb els nom, cognoms i DNI, tal com els reben últimament els membres de la mesa del Parlament o del Govern. I seria complicat que se’n poguessin emetre per a tots els empleats públics de l’administració catalana. Així mateix, per als delictes de rebel·lió o sedició hi hauria de tenir lloc una actuació violenta, mentre que el de traïció només s’aplica en temps de guerra. Ara bé, Antolí torna a demanar valentia i assumir el risc: “Si igualment guanya el no i m’inhabiliten durant un any, ho assumiria per haver pogut fer el referèndum”.
Finalment, el torn de preguntes és variat i actiu, malgrat que se sap i s’ha permès per assentiment que hi hagi un periodista prenent notes a la sala. Algunes són més genèriques del procés i d’altres més concretes de com afecta als funcionaris. Entre les segones, hi ha qui pregunta si la violència requerida per ser acusat de rebel·lió o sedició pot ser verbal o ha de ser física (ha de ser física, respon Antolí, però igualment demana civisme i no tornar-se mal educats de cop), hi ha qui es qüestiona com protegirà tots els funcionaris la llei de transitorietat jurídica o, encara un altre, si s’habilitarà una sala per resoldre els seus dubtes i donar eines per actuar camí al referèndum. Tot està per veure.

Massa informació sobra, són pistes per a l’Estat

Entre les preguntes sobre el procés, a un li sobra tanta informació perquè tem que s’estigui donant pistes a l’Estat per taponar el full de ruta sobiranista, un altre demana pel calendari i si es pot avançar la votació, un qüestiona que el referèndum unilateral sigui legal o si cal més temps per intentar el pacte, i encara un, més crític amb la gestió del procés, emet una bateria de preguntes: què passarà amb qui no vulgui formar part d’una República catalana?, per què no s’usen arguments per convèncer més simples, relatius a que cal separar-se d’un país governat pel PP?, per què no són els polítics catalans més nets i així s’augmenta el suport a la independència, per contrast?, per què no es fa campanya allà on hi ha més indecisos?

Respecte això últim, Antolí lamenta que les televisions espanyoles no deixen que hi apareguin arguments sobiranistes, però encara hi veu un element positiu, ja que “molts dels que veuen Antena 3 o Telecinco no aniran a votar” i això facilitarà la victòria del sí, afirma. “Amb una participació superior al 76%, ho tenim complicat per guanyar”, admet, però pronostica que votaran una mica més del 60% del cens -ja que s’abstindran molts favorables al no- i el sí s’imposarà amb claredat.

Contra les pors, informació

Sembla que els dubtes s’han resolt, però encara hi ha ganes de conversar i debatre. El procés aixeca passions. Però també temors. “Quan tenim informació, totes les pors s’esvaeixen”, havia afirmat a l’inici el coordinador de la sectorial d’administració pública de l’ANC. I sembla que tothom surt força convençut de l’auditori del departament d’Interior. Arribarà aquesta informació als companys uniformats de la conselleria? És una de les incògnites que pot fer que el referèndum sigui un èxit o descarrili.